Flagelo di Dante...

Només per a tu...

No sé que faig aquí tan lluny. Et necessito amb mi.
Somni amb la nostra vida, la vida quotidiana, de nou la finestra al nostre carrer a Barcelona. De nou la finestra a Tlaxcala.
Una vegada més no sé que faig aquí.
Necessito la teva tendresa.
Necessito unes botes negres.
Necessito un cafè amb llet i un cafè sol.
Necessito les teves mans.
Necessito el teu temps.
Necessito un Mondeo i una càmera digital.
Necessito un Toledo i cinc petons.
La resta són ximpleries.
La resta són paraules.

(disculpeu els errors, la intenció és el que conta)